lunes, 27 de enero de 2014

Reflexió final i el meu PLE.


En aquesta darrer entrada faré  un breu repàs i una reflexió de tot el que he après  al llarg de tot el semestre a l’assignatura Bases Didàctiques i Disseny Curricular.

Abans de començar ja tenia ben clar que les noves tecnologíes eran la clau per l’educació del segle XXI, però ademés, i gràcies a aquesta assignatura, he conegut algunes eines que em siràn molt útils per duur a terme la meva pràctica docent en un futur i també, en l’actualitat, útils per la meva tasca com a estudiant. A més d’aprendre molts d’aspectes tècnics i eines multimèdia per crear materiales didàctics, per crear o representar coneixement, he après molts de conceptes nous. El primer que vaig aprendre les primeres setmanes quan parlavem de l’escola tradicional i les finalitats de l’educació és el caràcter propadèutic d’aquesta. De la mà d’Antoni Zabala i el seu llibre “11 Ideas clave. Cómo Aprender y Enseñar Competencias” i de l’informe Delors “La Educación Encierra un Tesoro” (UNESCO, 1996),  vaig entendre que  la verdadera finalitat de l’educació no és adquirir molts de coneixements, sinò saber desprès possar-los en pràctica. El que  Delors anomena els quatre pilars fonamentals de l’educació: aprendre, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a conviure. En definitiva, que els nens aprenguin coneixements útils per a la vida, que aprenguin a pensar de manera crítica i que siguin estudiants autònoms. L'important no és què aprenen, sinó com ho aprenen. En aquest sentit, també he conegut amb deteniment els principis psicopedagògics, que són importants i que s’han de donar perque es produeixi un aprenentatge significatiu.

 En la societat actual de la comunicació i la informació ha canviat també la manera en la que aprenem i també els contextos en que ho feim, en aquest sentit, he conegut el que Mishra, P., i Koehler, M. (2006) anomenen TPACK “Technological Pedagogical Content Knowledge” que segons ells, un mestre del segle XXI ha de tenir (i que Dewey al voltant de l’any 1933, ja deia!). A més de conèixer la disciplina que ensenya, un mestre ha de tenir coneixements pedagògics i tecnològics.

Mai he pensat que ser mestre era una feina fàcil, ademés, cada vegada es deriven més problemas a l’escola per part de les famílies i la societat. Toi i això, tenim motius i hem de ser optimistas. La lectura del llibre “Va de Mestres. Carta als Mestres que Comencenens anima a ser-ho i ens explica que la nostra feina com a mestres consisteix en despertar la curiositat i les ganes d’aprendre  dels nostres alumnes (o almenys no “matarles”!). Per això, he après que si vull  ser una bona mestra haig d’estar sempre a l’última, especialment en la manera en que els joves es comuniquen i comparteixen coneixements.

Durant aquests mesos, també he conegut el que és ensenyar per competències i el valor que adquireix la tasca quan es fà de manera col·laborativa i globalitzada, en definitiva, el més real que sigui possible. A més  he aprofundit en el meu coneixement del currículum, nivells de concreció i currículum ocult i, per acabar, en el valor i la importància de fer una bona avaluació i la finalitat que té  més enllà de la mesura de coneixements.

He après que l'important no són els continguts i aprendre quants més coneixements millor, sinó els procediments i ensenyar als alumnes a ser autònoms, crítics i no màquines memorístiques. I això és així perque els nens sempre estiran a temps d’aprendre quan ho vulguin o ho necessitin, es tracte de proporcionar-lis les eines i guiar el mètode. Els entorns d’aprenentatge en l’actualitat són diferents, avui en dia aprenem d'una altra manera, i això també ho he après aquests mesos. A continuació us mostro el meu PLE (Personal Learning Environment), que és completament diferent al que tenia quan anava a l’escola.

                                               Artefacte de creació pròpia

No hay comentarios:

Publicar un comentario