Aquesta setmana l’objecte d’estudi i reflexió és l’avaluació
a l’escola. La visió que la majoria de gent té sobre l’avaluació és la d'una
eina que mesura els coneixements adquirits i dictamina quines son les persones
que segueixen els coneixements impartits i quines no. Té, per tant, una funció
classificatòria amb la finalitat d’orientar al mon productiu i laboral sobre la
capacitat que tenen les persones que han d’accedir a un determinat treball. Però,
com ja varem dir a l’entrada anterior sobre competències bàsiques, ha quedat demostrat que no sempre les persones amb millors
qualificacions son les que tenen més èxit laboral, és a dir no sempre resulten
ser les més competents.
Diversos autors proposen una nova forma d’avaluar diferent a
la final i sancionadora de l’escola tradicional. Segons aquestos autors, l'avaluació ha de ser contínua i ha de constar d’una avaluació inicial, una processual
i una final.
A l’avaluació inicial,
es tracte de reconèixer quins coneixements previs té l’alumne/a sobre el tema, experiències
personals, habilitats, etc. D’aquesta manera podrem relacionar el nou contingut
amb la realitat del nen, així com amb les seves habilitats, actituds i
expectatives. Per recoïr aquesta informació es pot fer amb alguna activitat
oral, escrita o gràfica, mitjançant entrevistes, plujes d’idees, realitzan mapas
conceptuals individualment o en grup,etc. Aquesta avaluació inicial també
serveix per compartir opinions i objectius.
L’avaluació processual
(també anomenada formativa), és la que es realitza durant el procés
d’aprenentatge i ha de estar totalment integrada en les demés activitats
cotidianes de l’aula, a més, ens ha de permetre obtenir informació dels
progressos de cada alumne. A la mateixa vegada, també ha de servir als alumnes
per sebra en tot moment el que van aprenen. Aquesta avaluació és important
perquè els alumnes detectin i analitzin els seus errors i a partir d’aquestos
aprenguin a construir aprenentatges posteriors.
Per últim, l’avaluació
final, és la que es realitza al final del procés d’ensenyança-aprenentatge,
i és important perquè informa al mestre/a i ajuda a l’alumne/a a saber què a
aprés. Mitjançant una comparació entre l’avaluació inicial i la final
l’alumne/a pot adonar-se’n de lo que ha aprés i de la manera en que ho ha fet.
D’aquesta manera afavorim l’autonomia en aprenentatges posteriors.
Amb aquesta manera d’avaluar, no s’avaluen només els
conceptes, sinó que també s’avaluen les estrategias, les habilitats i les
actituds. A més a més, no sempre ha de ser el mestre qui avalui, l’autoavaluació és també una tècnica
interessant ja que facilita la presa de conciència dels aprenentatges. La coavaluació és també una tècnica útil
perquè, com diu Neus San Martí, està comprovat que els alumnes milloran amb col.laboració i mitjançant
la comparació amb els altres.
Amb aquesta manera d’avaluar, l’avaluació deixa de ser una
eina de mesura de l’aprenentatge i passa a ser un procés d’aprenentatge, en el
qual és imprescindible que l’alumne hi participi activament.
José Luís Castillo, també fa reflexions molt interessants
respecte a l’avaluació i el sentit participatiu que aquesta ha de tenir. Per a
ell, l’alumne ha de ser capaç de produïr la seva pròpia evolució. La finalitat
de l’avaluació ha de ser, per tant, orientar i/o reorientar. A més a més, ha de
tenir sentit i conectivitat amb l’aprenentatge. En aquest sentit, ha de ser
pública, transparent i negociable. També proposa una sèrie d’exemples
d’avaluacions com per exemple, autoavaluacions en forma de registres diaris per
part de l’alumne/a, avaluacions individuals en les quals els alumnes poden canviar la pregunta si no els hi agrada, avaluacions en conjunt i en colectiu
en forma de presentacions, preparacions d’examens en grup, etc. En definitiva,
avaluacions que valoran els processos, que son orientadores, personalitzades,
participatives i diferents a la qualificació. Jordi Adell, ens parla també dels portafolis com una
eina d’avaluació, i de la importància de
canviar l’avaluació per tal de canviar l’educació.
Amb tot aixó, el concepte que ara tenc de l’avaluació és
molt diferent al que tenia quan anava a l’escola. L’avaluació sempre ha sigut
com una cosa dels mestres per mesurar els nostres coneixements, que premiava o
sancionava, i sempre en forma d’examens. No recordo que ens expliquèssin els
objectius i una vegada acabat l’examen no existia reflexió ni comentaris per
part dels mestres, com a molt un comentari general de com havian anat els
resultats. Els mestres no tenien en
compte els nostres coneixements previs, i els nostres coneixements els
avaluaven en un examen final, normalment d’entre cinc i deu preguntes. Gairebé
tots els examens tenien la mateixa estructura, no importava l’assignatura que
fos. D’aquesta manera, la finalitat de l’avaluació no era aprendre sinò obtenir
una nota per possar al butlletí de notes.
Artefacte de creació pròpia
Exemple de mapa conceptual: eina útil, tant per mestres com per alumnes, per presentar i construir coneixements, però també com a eina d'avaluació per detectar possibles errades de comprensió.
