En aquesta darrer entrada faré un breu repàs i una reflexió de tot el que he
après al llarg de tot el semestre a l’assignatura
Bases Didàctiques i Disseny Curricular.
Abans de començar ja tenia ben clar que les noves
tecnologíes eran la clau per l’educació del segle XXI, però ademés, i gràcies a
aquesta assignatura, he conegut algunes eines que em siràn molt útils per duur
a terme la meva pràctica docent en un futur i també, en l’actualitat, útils per
la meva tasca com a estudiant. A més d’aprendre molts d’aspectes tècnics i eines
multimèdia per crear materiales didàctics, per crear o representar coneixement,
he après molts de conceptes nous. El primer que vaig aprendre les primeres
setmanes quan parlavem de l’escola tradicional i les finalitats de l’educació és el caràcter propadèutic
d’aquesta. De la mà d’Antoni Zabala
i el seu llibre “11 Ideas clave. Cómo
Aprender y Enseñar Competencias” i de l’informe Delors “La Educación Encierra
un Tesoro” (UNESCO, 1996), vaig entendre que la
verdadera finalitat de l’educació no és adquirir molts de coneixements, sinò saber
desprès possar-los en pràctica. El que Delors anomena els quatre pilars fonamentals
de l’educació: aprendre, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a conviure. En definitiva, que
els nens aprenguin coneixements útils per a la vida, que aprenguin a pensar de
manera crítica i que siguin estudiants autònoms. L'important no és què aprenen,
sinó com ho aprenen. En aquest sentit, també he conegut amb deteniment els principis psicopedagògics, que són
importants i que s’han de donar perque es produeixi un aprenentatge
significatiu.
En la societat actual
de la comunicació i la informació ha canviat també la manera en la que aprenem
i també els contextos en que ho feim, en aquest sentit, he conegut el que
Mishra, P., i Koehler, M. (2006) anomenen TPACK
“Technological Pedagogical Content Knowledge” que segons ells, un mestre del
segle XXI ha de tenir (i que Dewey al voltant de l’any 1933, ja deia!). A més
de conèixer la disciplina que ensenya, un mestre ha de tenir coneixements
pedagògics i tecnològics.
Mai he pensat que ser mestre era una feina fàcil, ademés,
cada vegada es deriven més problemas a l’escola per part de les famílies i la
societat. Toi i això, tenim motius i hem de ser optimistas. La lectura del
llibre “Va de Mestres. Carta als Mestres que Comencen” ens
anima a ser-ho i ens explica que la nostra feina com a mestres consisteix en
despertar la curiositat i les ganes d’aprendre dels nostres alumnes (o almenys no “matarles”!).
Per això, he après que si vull ser una
bona mestra haig d’estar sempre a l’última, especialment en la manera en que
els joves es comuniquen i comparteixen coneixements.
Durant aquests mesos, també he conegut el que és ensenyar
per competències i el valor que adquireix
la tasca quan es fà de manera col·laborativa i globalitzada, en definitiva, el
més real que sigui possible. A més he
aprofundit en el meu coneixement del currículum,
nivells de concreció i currículum ocult i, per acabar, en el valor i la
importància de fer una bona avaluació
i la finalitat que té més enllà de la
mesura de coneixements.
He après que l'important no són els continguts i aprendre
quants més coneixements millor, sinó els procediments i ensenyar als alumnes a
ser autònoms, crítics i no màquines memorístiques. I això és així perque els
nens sempre estiran a temps d’aprendre quan ho vulguin o ho necessitin, es
tracte de proporcionar-lis les eines i guiar el mètode. Els entorns
d’aprenentatge en l’actualitat són diferents, avui en dia aprenem d'una altra manera, i això també ho he après aquests mesos. A continuació us mostro el
meu PLE (Personal Learning Environment), que és completament diferent al que
tenia quan anava a l’escola.
Artefacte de creació pròpia
