El currículum

Aquesta setmana hem començat a parlar del currículum de primària, per tant a l´entrada d’aquesta setmana comentaré alguns dels elements que el formen, les seves característiques, els nivells de concreció i el currículum ocult.

Podriem dir, d’una manera simple que, el currículum és lo que s’ha d’aprendre. Aquest currículum està format per uns objectius, uns continguts, uns mètodes pedagògics, unes competències bàsiques (des de la LOE,2006), i uns criteris d’avaluació. Ademés, l’elaboració d’aquest currículum es fonamenta en diferents fonts: sociològiques (que ens donen informació de què hem d’ensenyar segons el context en què vivim), epistemològiques (que ens donen referències científiques del que és important dins de cada matèria), psicològiques (que ens donen referències de com aprenem (processos cognitius i evolutius de l’infant,etc)) i per últim, les fonts pedagògiques (que reflexionen sobre com s’ensenya i  les metodologias més adequades).

Quant les característiques, el currículum és únic, en el sentit de que és el mateix per a tots i garanteix, per tant, la igualdat de condicions en educació. És també descentralitzat, no el fà només el Ministeri, sinó que tots decidim (tot i que amb la LOMCE es torna més centralitzat, ja que decideix més els continguts…). És també flexible, és a dir, es pot redistribuïr, reorganitzar,etc. I per últim, és obert i per tant té present que existeixen diferents realitats educatives i per això, deixa espai a cada centre perque ajustin els seus objectius i la forma en què pensan aconseguir-los d’acord amb els seus interessos.
En definitiva, el currículum és un document base i un referent que es té que elaborar, analitzar i reflexionar de forma compartida entre Ministeri, comunitats autònomes, centres i mestres. En aquest sentit, parlam de diferents nivells de concreció del currículum: el primer nivell de concreció, (elaborat pel Ministeri i les CC.AA), parla del que hi ha que ensenyar i aporta orientacions sobre com i quan fer-ho. Ademés de sobre què, com i quan avaluar i orientacions d’aspectes personals i de coneixements que s’han d’haver adquirit quan es finalitzi el nivell o etapa,(és a dir, els mínims). El segon nivell de concreció són els diferents projectes curriculars dels centres. Aquí es concretan els objectius generals i específics, quins són els continguts més relevants i prioritaris i les diferents opcions organizatives i metodològiques. Tot això, es fà mitjançant un consens segons la concepció d’aprenentatge dels mestres del centre. Per acabar, el tercer nivell de concreció és el que es realitza a l’aula i el formen les diferents activitats d’aprenentage i avaluació que es realitzen diariament i que haurien d’estar adaptades a cada alumne en particular si fos necessari.

 Existeixen diferents maneres d’entendre el concepte de currículum segons si s’entén com allò que s’aprén i que està relacionat, per tant, amb els continguts que s’aprenen, o si s’entén com tot allò que hem d’aconseguir, és a dir, relacionat amb la finalitat. Una tercera manera d’entendre el currículum no té res a veure ni amb el contingut ni amb la finalitat, sinò amb tot allò que verdaderament es viu o es fà a l’aula i que està relacionat amb el currículum ocult. No és observable, però  hi és implicit al currículum, es tracte d’una carga ideològica que és precís reconèixer. Per exemple, segons el criteri d’avaluació que utilitzem, aquest es pot convertir en un barem i, per tant, no es consideraran els principis pedagògics que, en un principi teniem clars i que hauriem de respetar en el context de cada individu. Certs materials curriculars i metodologies determinades també prioritzen uns determinats continguts i uns valors concrets. La forma en que utilitzem els materials i recursos també tenen un significant implícit ja que generen un tipus de conducta o un altre. La jerarquia que s’estableix  a l’aula amb la forma d’imposar certa disciplina, així com també el clima general de l’escola, també té un valor implícit. A més a més, a vegades, l’interès de l’escola de crear llaços que unexin grups entre iguals, i que són molt diferents als llaços que uneixen a altres grups, pot fomentar una desconexió per part de  l’escola entre diferents maneres de treballar i pensar. Aquests són alguns exemples del currículum ocult, el qual és molt poderós i moltes vegades pot reproduïr injusticias. Per aquesta raó és molt important una reflexió a fons quan s’elaboren els currículums o les concrecions, sobretot amb alguns aspectes no observables però que són importants en la interpretació dels significats i en una sèrie de valors que s’acaben admeten sense que sigam del tot conscients.

Per acabar, m’agradaria comentar que m’he portat una grata sorpresa quan he conegut més a fons en què consisteix el currículum i, sobretot, amb els nivells de concreció, que no conexia. Tenia l’idea de que el currículum era algo més rigit i tancat, que decidien uns quants, per tant centralitzat. Però en canvi, és obert, flexible i dinàmic i els mestres el poden anar adaptant segons la realitat de l’aula. Per això, el tema del currículum desperta molt de debat i controvèrsia entre el professorat, lo que per una part està molt bé. Pareix que existeixen dificultats per interpretar i concretar el currículum. Existeixen també mestres obsessionats per acabar el llibre,( i que identifiquen el llibre de text amb el currículum), i donar tots els continguts. Com he dit, el debat em sembla molt bé, i  perque surti un bon currículum és necessari que hi hagi crítica i una bona reflexió sobre la pràctica. En aquest sentit, m´he adonat de lo important que és fer un bon treball en equip a la docència i concretament, a l’hora d’elaborar el currículum del centre.                

                                      

Artefacte pròpi