lunes, 18 de noviembre de 2013

Competències bàsiques


Aquesta setmana parlam de les competències bàsiques, què son i per què sorgeix aquest terme, els components que les formen i com s’aprenen. El terme “competència” sorgeix al món empresarial quan s’adonaren que persones amb brillants expedients no sempre eran els més eficients a l’hora de possar en pràctica els seus coneixements i resoldre un problema específic. D’aquesta manera, les persones que ressolien amb èxit els problemas eran anomenats “competents”. El terme va passar a ser contemplat primer a la Universitat i més tard, (LOE,2006), a l'escola i es defineix com la capacitat o habilitat d’efectuar tasques o fer front a situacions diversas de manera eficaç, en un context determinat. I per fer això és necessari movilitzar actituds, habilitats i coneixements al mateix temps i de forma interrelacionada. Per Antoni Zabala, les competències és una taula de quatre potes: conceptes, fets, procediments i actituds. Cada una de les potes és imprescindible i, a més de dominar aquests quatre aspectes, és important tenir capacitat d’anàlisis, ja que ser competent implica ser-ho en contextos complexos i diversos. Com diu Zabala, el “saber fer” és inherent a les competències, i s’aprén a fer, fent, però hem d’anar en compte i no caure en un fals activisme (en un "fer per fer"), perque no s’aprén només amb la pràctica, també és necessaria la teoria i, a vegades també és necessari memoritzar. Els fets, per exemple, s’aprenen memoritzant; els conceptes s’aprenen mitjançant construccions personals, e implica, per tant, comprensió. Per aprendre els procediments no és suficient la pràctica, sinò que primer és imprescindible una descripció o una visualització del model a seguir. Per acabar, Zabala ens explica que les actituds no s’aprenen ni memoritzant, ni entenen, ni amb la pràctica, sinò que per aprendre un valor és necessari vincular-se amb aquell valor, viure’l, analitzar-lo i reflexionar sobre el que es fà.
Existeix unanimitat a l’hora d’afirmar que les competències que s´han de desenvolupar a l' escola han d’estar dirigides a la formació integral de les persones. Segons Zabala, han d’abarcar l’àmbit social, interpersonal, personal i professional. En la dimensió social, les competències han de formar persones competents per participar activament a la societat perque siga cada vegada més justa, solidaria i democràtica. En la dimensió interpersonal, competents per relacionar-se, comunicar-se i conviure amb els demés. En la dimensió personal, aprendre a coneixer-se a un mateix, a crear el pròpi autoconcepte i la pròpia autoestima per ser personas autònomes. I en el àmbit professional, l’individu ha de ser competent per satisfer les seves motivacions i expectativas de desenvolupament professional i personal. Per a ell, les competències han de ser funcionals, complexes, i han de tenir un component procedimental. És a dir, sempre hi ha que començar una unitat a partir de situacions reals. A més a més, aquestes situacions han de tenir un cert grau de complexitat per tal de poder relacionar coneixements, i també un component procedimental per primer haver d’analitzar, triar, executar, per acabar fent. Com diu Zabala, els mètodes globalitzadors, com poden ser projectes, recerques, solució de problemas, anàlisis de casos,etc., són els millors, perque els sistemas reals sempre són globals. En aquest sentit, també és interessant realitzar un treball col•laboratiu entre professors i assignatures perque els alumnes relacionin coneixements.Quant els espais per poder desenvolupar i ensenyar les competències, aquests han de ser flexibles, i en equips estables perque uns ajudin als altres, també és interessant assignar responsables de tasques, realitzar assambleas perque aprenguin valors democràtics, perque aprenguin a participar i d’aquesta manera els alumnes ens ajudin a fer la classe.
En resum, gràcies a les competències, l’escola és menys propedèutica i més centrada en orientar a cada un dels alumnes segons la seva capacitat e interessos. L’objecte d’estudi deixan de ser aquellas matèries importants per passar al següent curs i es centra en formar professionals i bons ciutadans que són crítics i saben donar resposta a diferents problemas de la vida. En la meva opinió, l’ensenyament per competències és un dels majors reptes per els mestres del segle XXI perque suposa una major preparació i esforç per la seva part, ja que suposa un canvi en els mètodes tradicionals d'ensenyament i avaluació, però ademés, el més important i complicat és trobar companys que vulguin treballar per competències i realitzar una bona tasca col•laborativa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario