El rol del mestre

La societat d’avui en dia no té res a veure amb la societat d’abans, i per extensió, els mestres actuals no tenen tampoc, o no haurien de tenir, res a veure amb els mestres d’antany. Abans, la figura del mestre estava més enfocada a guardar e instruir als nens, tenien  poca preparació i no sabien res de psicologia de l’infant o metodologia. El mestre era el centre de l’activitat educativa, era el que sabia, i per tant, el que impartia i transmitia els coneixements. El paper del mestre estava llavors bastant definit i la societat no el questionava. El canvi d’una societat industrialitzada a la societat de la comunicació i la informació ha suposat també, un canvi important en el paper del mestre i en els seus recursos i la seva metodologia. Avui en dia, la cosa és molt diferent i ser mestre és més difícil que mai. Com diu Miguel Ángel Santos Guerra al seu blog, ser docent és molt difícil perquè “inmerso en la cultura neoliberal donde prevalecen el individualiso, la competitividad, el eficientismo, la privatización, el imperio del mercado y el olvido de los desfavorecidos, el docente se dedica a cultivar la solidaridad, el saber, el respeto, la dignidad y la compasión con los más débiles”.

El context actual no és idò, el més favorable i el paper del mestre és molt més complexe, com escriu Manuel Rivas: “un buen profesor o maestro tiene que tener el carisma del Presidente del Gobierno,(…); la autoridad de un conserje,(…), y las habilidades combinadas de un psicólogo, un payaso, un disk jockey, un pinche de cocina, un puericultor, un maestro budista y un comandante de la kfor”.

A més a més, com comenta Jaume Carbonell al seu article “¿Qué profesorado para el siglo XXI? Conocimiento, compromiso y cooperación”, el mestre d’avui està envoltat d’un grau més alt de complexitat e incertesa, ja que cada vegada entran i es deriven a l’escola més problemas per part de les familias i la societat. Tot i això trobo, com diu Carbonell, que hi ha raons per ser optimistas i, tot i que potser el rol del mestre és més complicat, ara també tenim al nostre abast molts més recursos. Actualment, un bon mestre també ha de saber integrar les TIC, i en aquest sentit, ha de tenir el que Mishra, P i Koehler, M (2006),  anomenen     “Technological Pedagogical Content Knowledge” (TPAK) . És a dir, un coneixement que integra el coneixement disciplinar, pedagògic i tecnològic, amb el qual es pot aconseguir fer una clase més atractiva i motivadora per l’estudiant. Però, avui en dia, un bon mestre també ha de saber improvisar i tenir capacitat d’adaptació, a part de tenir un nivell alt d’autoestima, perquè el seu paper va més enllà d’explicar o repetir el que diu el llibre de text.  Amb els recursos i metodologies modernes, les maneres d’avaluar també canvien. El mestre es converteix en mediador i guia de l’aprenentatge. És l’encarregat de proporcionar les eines per l’aprenentatge i de controlar el mètode. Per tant,  un bon mestre, a part de tenir "technological pedagogical content knowledge", ha de tenir entusiame i passió pel que ensenya, ha de preocupar-se i involucrar-se amb els seus alumnes i les seves necessitats i també amb les seves familias, per tant ha de saber escoltar i ser empàtic. Els mestres han d’estar en formació contínua i servir de bons models i, sobretot saber despertar la curiositat i les ganes d’aprendre de l'alumne.


"Los educadores forman a sus educandos como los océanos forman a los continentes: retirándose." Holderlin.

Autor: Maria Portas Goodworth 

 Un dels rols del mestre consisteix en guiar als alumnes i possar al seu abast les eines perquè arribin per ells mateixos a "bon port".